dimecres, 11 de juny de 2014

No ho veus?

Però...mare, de debò que no ho veus? El món explota sobre els seus peus. Quan fa de temps que hi sóc aquí tancada? Dies, anys, potser segons? M'he tornat boja, ho podràs veure. M'han tractat molt malament, tinc ferides, la sang em cau com si fora pluja del cel. No ho veus? Ens estan trepitjant, no sols a mi, a tothom. 
Els ulls, no puc dormir, la tranquil·litat, aquí dins no existeix.
Sempre problemes, sempre mentides, mai diuen la veritat, sempre coses sense sentit, mai diuen la veritat... No ho veus? Per favor no em deixis sola , obri els ulls junt a mi...
Tu , tu i jo, tots podem contra el mal. Per favor... De debò, de debò no ho veus? 
A cops sent a gent plorar, cridar per els carrers... Gent morint-se, gent que des d'eixe dia ja no és feliç!
Que no ho veus!? Obri els ulls! La gent tremola, la gent no troba l'esperança... Ens maten lentament, molt lentament...
Passen les hores, el tic-tac del rellotge em posa nerviosa, passen les hores...tic-tac, tic-tac...
Tenim que fugir d'ací, tenim que fugir, podem ser felices lluny, lliures, podem fugir , tenim que ser lliures...
Que no ho veus!?Obri els ulls! La gent assassina als demés matant-les sense que ningú s'adoni , dins dels pensaments... 
No ho sents? La gent crida sense esperança, les alarmes sonen, potser van a matar a algú més, estem en llista d'espera, hi ha gent que lluita per a que la matin ja, per a deixar de patir, hi ha d'altres que s'amaguen sota el llit...
Però totes tenim por, en el fons, perquè la vida ho triat així, uns ens maten lentament , fins que no ens donem conter!Tots cridem!
Que no ho veus? La gent que creiem que ens cuidava ens explota! Ens estem tornat tots bojos, aquí dins...
És hora de ser lliures, ja ! Podem començar de nou, podem començar malament... Però almenys podem començar...Començar a lluitar!

NOT MY PROBLEM | via Tumblr

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada