dissabte, 23 d’agost de 2014

No està escrit a les estrelles: John Green.


A pesar del seu nom tan enigmàtic i canviant segons l'idioma ... No està escrit a les estrelles en català, Bajo la misma estrella en castellà i The fault in our stars en anglès és una novel·la que val la pena llegir... Val deixant en rere les bestieses que acabe de dir del títol, supose que tindrà alguna raó per la qual canvia en tots els idiomes a la qual, jo no he arribat per culpa del meu petit cervell de hàmster, o bé , no té cap sentit, i s'han ocupat de canviar el nom perquè els traductors estaven avorrits o per com en la majoria de pel·lícules que tradueixen al cine en castellà, canvien el nom a una cosa totalment diferent que caga les ganes de veure la pel·lícula. Però bé, deixant això de banda com he intentat fer des de que he escrit la tercera línia d'aquesta entrada que ningú llegirà , anem a parlar sobre el llibre.
No, tranquils , no vaig a fer spoiler , si ho fes , avisaria, si voleu saber el final del llibre, l'únic que teniu que fer , és entrar en l'inici del twitter , en el que apareixeran mil i un missatges de com acaba i te cagaran la vida com m'ho van fer a mi, després agafaràs el llibre, no ploraràs perquè ja té saps tot el que passa gràcies a el trailer i els maleïts comentaris de twitter i et sentiràs un monstre insensible .
Després de tot això, el que voldria dir sobre aquest llibre es que a mi no em sembla un simple llibre d'adolescents. Estic farta de perquè un llibre dugui un poc d'amor ja tingui que ser el llibre d'adolescents. Si, a mi no em tindria que importar molt, tampoc, el que aquest llibre sigui o no perquè tampoc sóc el seu escriptor, però , que faria el seu escriptor sense lectors com jo?
Em pareix un llibre, que menciona coses molt maques que molts adolescents ,ja sigui per falta d'experiència en la vida, (sobretot eixos adolescents que veuen la vida d'un color rosa asfixiant) , no podem entendre. Hi ha que si que ho entendran i altres que no. Però bé, el bonic de les obres, per una part, sigui música, quadres, llibres...es que cada u se les faci seves i senti els seus propis sentiments reflectits en la obra i no els sentiments que va sentir l'autor al escriure'l. No sé si em pilleu...
El que no vull, és que aquesta obra, tan bonica o no tan per a altres es quedi com un llibre per adolescents, no és un llibre per adolescents , és un llibre que tots podem disfrutar i sentir de diferents formes. Igual que ha passat amb milers de llibres més...

Moltes gràcies:
Lluna
P.D.:Ja he tornat, per si de cas no ho havien notat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada