dissabte, 2 de maig de 2015

"Van començar a passar coses tan estranyes que havia començat a pensar que hi havia molt poques coses impossibles"



-Ens diuen que no hi ha res impossible, però ningú és capaç d'esquivar la mort-
A cops crec que quan tens molta fe amb alguna cosa, simplement succeeix. Com quan obris un caixó i estàs totalment segur de que a dintre encontraràs alguna cosa. 
Però a tots ens ha passat algun cop, això de no encontrar alguna cosa, per molt que pensem que hi és. Al final sempre pensem que l'hem perdut. A cops l'hem perdut de veritat, altres vegades l'encontrarem més tard.
Això podria comparar-se amb la vida mateixa.
Sense adonar-nos, els rellotges van passant segons i minuts...I per més que els aturem, el temps continuarà bategant. No dóna claustrofòbia , pensar en això? Per un cop, els éssers humans no som capaços de controlar una cosa.
No som capaços de negociar ni d'esquivar la mort.
I per això, molts cops... Pensem que hem encontrat la vida perfecta...fins que ens adonem que no, que l'hem perdut amb una estupidesa... I potser, si som joves, algun dia podrem tonar-la a encontrar...Però si som vells ja ho haurem perdut tot.
Però sempre hi ha algú que és feliç sempre. Bé per ser ignorant, bé perquè sí. Espere ser una dels últims.



És bo saber que no estem sols. Això és bo.




"Empezaron a pasar cosas tan extrañas que había empezado a pensar que había muy pocas cosas imposibles"



-Nos Dicen que no hay nada imposible, pero nadie es capaz de esquivar la muerte-
A veces creo que cuando tienes mucha fe en algo, simplemente sucede. Como cuando abres un cajón y estás totalmente seguro de que dentro encontrarás lo que buscas.
Pero a todos nos ha pasado alguna vez, eso de no encontrar algo, por mucho que pensamos que está. Al final siempre pensamos que lo hemos perdido. A veces la hemos perdido de verdad, otras veces lo encontraremos más tarde.
Esto podría compararse con la vida misma.
Sin darnos cuenta, los relojes van pasando segundos y minutos ... Y por más que los detengamos, el tiempo continuará latiendo. ¿No da claustrofobia, pensar en ello? Por una vez, los seres humanos no somos capaces de controlar algo.
No somos capaces de negociar ni de esquivar la muerte.
Y por eso, muchas veces ... Pensamos que hemos encontrado la vida perfecta ... hasta que nos damos cuenta de que no, que la hemos perdido con una estupidez ... Y tal vez, si somos jóvenes, algún día podremos volverla a encontrar  ... Pero si somos viejos ya lo habremos perdido todo.
Pero siempre hay alguien que es feliz siempre. Bien por ser ignorante, bien porque sí. Espero ser una de los últimos.


És bo saber que no estem sols. Això és bo.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada