dimarts, 1 de setembre de 2015

La plaça del diamant/ La plaza del diamante


Avui vinc a parlar-vos d'un llibre un poc diferent als que estic acostumada a parlar en el blog. És tracta de una de les novel·les de Mercè Rodoreda, escriptora catalana bastant reconeguda.
Quan vaig marxar de viatge a Barcelona va ser el llibre que vaig llegir en el tren i en l'hotel, així que aquest llibre, per a mi, està impregnat de l'escènica d'eixa ciutat. A més, la novel·la està també basada allí.

La història es centra en l'arribada de la República i la guerra civil. 
La protagonista s'anomena Natàlia i és una noia bastant senzilla que està promesa amb un noi anomenat Pere. Però un dia, una amiga de Natàlia li proposa anar a la Plaça del Diamant a una festa i a ella li sap malament dir-li que no, perquè és de mala educació. Així que decideix anar i allí coneix a un noi anomenat Quimet amb el qual comença a ballar, des d'eixe dia ella ja no tornarà a ser Natàlia i es convertirà amb Colometa.

Escultura de Xavier Medina-Campeny a la plaça del diamant (Gràcia).

En la meva opinió, llegir Mercè Rodoreda sempre em desperta una inquietud i unes emocions que pocs autors m'han despertat mai. Les seves històries podien resultar senzilles però també resultaven complexes a l'hora, a més, ella tenia una forma molt romàntica de relatar qualsevol situació.
He de dir, que amb aquest llibre m'he ficat nerviosa de debò, perquè hi ha un moment en el llibre en el que es pateix molt.
Natàlia sols es una dona qualsevol que de moment, es veu en mig d'un matrimoni que no li proporciona la felicitat, d'una vida que no li fa el pes... i lluita per alliberar-se de tot allò que la persegueix.

Em sembla una obra preciosa i té sense dubte un 10/10. 
Una abraçada & don't be lasagna!
Lluna

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Hoy vengo a hablaros de un libro un poco diferente a los que estoy acostumbrada a hablar en el blog. Se trata de una de las novelas de Mercè Rodoreda, escritora catalana bastante reconocida.
Cuando me fui de viaje a Barcelona fue el libro que leí en el tren y en el hotel, así que este libro para mí, está impregnado de la escénica de esa ciudad. Además, la novela está también basada allí.

La historia se centra en la llegada de la República y la guerra civil.
La protagonista se llama Natàlia y es una chica bastante sencilla que está prometida con un chico llamado Pere. Pero un día, una amiga de Natàlia le propone ir a la Plaça del Diamant a una fiesta y a ella le sabe mal decirle que no, porque es de mala educación. Así que decide ir y allí conoce a un chico llamado Quimet con el que baila, desde ese día ella ya no volverá a ser Natàlia y se convertirá con Colometa.


Escultura de Xavier Medina-Campeny en la Plaça del Diamant (Gràcia).

En mi opinión, leer Mercè Rodoreda siempre me despierta una inquietud y unas emociones que pocos autores me han despertado nunca. Sus historias podían resultar sencillas pero también resultaban complejas a la vez, además, ella tenía una forma muy romántica de relatar cualquier situación.
Tengo que decir, que con este libro me he puesto nerviosa de verdad, porque hay un momento en el libro en el que se sufre mucho.
Natàlia sólo es una mujer cualquiera que de momento, se ve en medio de un matrimonio que no le proporciona la felicidad, de una vida que no le hace el peso... y lucha para liberarse de todo aquello que la persigue .

Me parece una obra preciosa y tiene sin duda un 10/10.
Un abrazo & don't be lasagna!

Lluna

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada